Hi havia una vegada…
Hi havia una vegada un elefant petit que sempre s’escapava dels seus pares. Sortien a passejar i sempre, sempre, sortia corrents per davant dels seus pares sense mirar enrere, sense vigilar si creuava un riu, pujava una muntanya o s’endinsava dins el bosc.
L’elefant mama i l’elefant papa sempre el renyaven i li deien que no ho havia de fer, perquè es podia perdre si marxava massa lluny. Però l’elefant no feia mai cas, no se’ls escoltava. Era feliç, no tenia por i coria i corria sense parar amunt i avall.
U
n dia van sortir a passejar, com ho feien cada dia des que en Orelletes va néixer. Feia una mica de fred i semblava que havia de ploure. Passaven pel costat dels ametllers quan Orelletes va sortir com una fletxa darrera una papallona i va córrer i va córrer sense parar.
De sobte, els seus pares, es van adonar que no el veien i el van començar a cridar…una i una altra vegada, però Orelletes no contestava. Els seus pares, es van espantar molt i van decidir separar-se per buscar-lo en diferents indrets.
La mama Elefant va anar cap el riu i l’elefant papa va anar cap al bosc.
I….de sobte…es va posar a ploure. El dia es va tornar gris….la mama elefant ja no tenia veu…s’havia quedat afònica de tant cridar al petit elefant.
El pare elefant va tornar del bosc, sense èxit…ni rastre d’en Orelletes.
Va ser aleshores quan la vaca Paca, amiga de la família els va trobar desconsolats, jo no sabien on anar i només esperaven a que l’elefant petit tornés a casa. Quan la vaca Paca els va veure tan desesperats, va decidir ajudar-los. Els va dir:
– “Ara mateix marxo cap a la muntanya a veure si tinc sort i el trobo. No us preocupeu. Vosaltres quedeu-vos aquí per si Orelletes torna”
Mentrestant….l’elefant petit estava assegut sobre una pedra, teia molt fred i molta por, estava sol i molt trist i pensava en la raó que tenien els seus pares quan li deien que no havia d’escapar-se. Aleshores es va posar a plorar. I va plorar tant fort i amb tanta força que la vaca Paca que aleshores pujava muntanya amunt el va sentir.
– Orelletes…on ets?, cridava la vaca Paca
Però com que plorava tant fort no va sentir la vaca. La vaca Paca anava seguint els plors fins que el va trobar, allà assegut damunt una pedra.
– Quina alegria Orelletes, per fi t’he trobat. Acompanya’m que et portaré a casa. Els teus pares estan molt preocupats per tu.
I així va ser com la vaca Paca va tornar al petit Orelletes a casa seva.
En veure’l, els seus pares es van posar a saltar i a ballar de l’alegria i Orelletes els va prometre que mai més s’escaparia i que sempre aniria al seu costat. I amb la seva trompa, va agafar la cua de la seva mama i ja no es va escapar mai més quan sortien a passejar.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, que aquest conte s’ha acabat!
