PER ENTENDRE QUE HEM DE FER CAS DE LES ADVERTÈNCIES DELS PARES
Hi havia una vegada…
… una nena molt bonica que vivia amb la seva mare. Aquesta li havia fet una capa amb caputxa de color vermell … i per això tothom la coneixia com a la Caputxeta Vermella.
Un dia la mare li va dir a la Caputxeta: “Filla meva, s’han de portar aquests aliments a casa l’àvia: fruites dolces, uns pastissos i uns formatgets. Però ja saps que l’àvia viu al mig del bosc, oi? I ja saps que és molt perillós creuar el bosc perquè hi viu el llop!!”
La Caputxeta va respondre: “però mare … si jo no tinc por de res!!”
La mare la va abrigar amb la caputxa vermella i abans que marxés li va dir: “però no parlis amb ningú i no t’entretinguis … que no fos cas que vingués el llop”
La Caputxeta va agafar el cistell i va emprendre el camí cap a casa l’àvia, pel mig del bosc.
La Caputxeta va començar a agafar floretes que s’anava trobant, a mirar els arbres i les papallones, a quedar-se encantada amb els ocells … i de sobte es va trobar amb el llop!! El llop li va preguntar: “On vas nena eixerida?”
La Caputxeta, fent-se la valenta, li va dir: “Vaig a veure a la meva àvia que viu al mig del bosc … i no et pensis que em fas pas por, llop pelut!!”
El llop va pensar: “doncs avui podré fer un bon àpat si em menjo l’àvia i la neta, je, je” … Va donar mitja volta i es va dirigir cap a casa l’àvia de la Caputxeta. En arribar allà va picar a la porta i l’àvia, pensant-se que seria la seva néta, li va obrir la porta d’allò més confiada. El llop li va saltar a sobre i en un “tres i no res” se la va cruspir. Abans, per això, li havia tret la seva còfia. El llop es va posar les ulleres de l’àvia, i la còfia, i es va posar a dins el llit, tapat fins el nas, a esperar que arribés la Caputxeta.
Al cap d’una estona, la Caputxeta va entrar a casa la seva àvia en trobar la porta mig oberta. En veure a la seva àvia ajaguda al llit … li va dir:
– Àvia … quins ulls més grossos que tens!
– Són per a veure’t millor Caputxeta – va contestar el llop amb una veu trencada.
– Àvia … quines orelles més grosses que tens!
– Són per sentir-te millor Caputxeta!
– Àvia … quines dents més grosses que tens!
– Són per … … … MENJAR-TE MILLOR!
I pronunciant aquestes paraules el llop va fer un salt del llit i es va tirar a sobre de la Caputxeta … i després d’una llarga baralla … se la va menjar!!
Menys mal que per allà a prop hi passava un caçador que, en sentir els crits de la Caputxeta, va decidir anar a veure què passava. Quan va trobar la porta oberta, tot tirat pel terra i el llop estirat a sobre el llit amb una panxa molt grossa, va endevinar el què havia passat i, amb un ganivet, va obrir la panxa del llop.
I sabeu què hi va trobar? Doncs a la Caputxeta i la seva àvia!!!! Les dues van sortir de la panxa del llop i es va abraçar amb el caçador.
Tot i que havien passat molta por, per fi tot havia acabat bé. Això si… la Caputxeta va entendre perquè la seva mare li va dir que no s’entretingués i anés ràpid, i va comprendre que l’advertís sobre els perills del llop.
