L’avi que estima el mar
Tinc un avi amb la barba blanca i una pipa encesa que tan sols fa fum, que m´explica contes… de naus perdudes enmig de les ones. Que estima sols als peixos, aigües, doncs ha viscut sempre entre barques, platges, encara és ara un bon mariner.
Quan ell deixa el port, infla les veles per llançar-se a la mar, diu adéu als peixos, no temeu, ja sabeu que jo no us faré mai cap mal i si em seguiu podrem cantar tot seguint el ritme de les ones del mar.
Tinc un avi amb la barba blanca i una pipa encesa que tan sols fa fum, que m´explica contes… de naus perdudes enmig de les ones. Que estima sols als peixos, aigües, doncs ha viscut sempre entre barques, platges, encara és ara un bon mariner.
Quan la barca descansa surant en les aigües per les què ha lliscat, l´avi es tomba a proa, cara al cel, pensant en a llarga estona en tot el que ha viscut. És feliç somniant que està en un món on tot és senzill, com les ones del mar.
Tinc un avi amb la barba blanca i una pipa encesa que tan sols fa fum, que m´explica contes… de naus perdudes enmig de les ones. Que estima sols als peixos, aigües, doncs ha viscut sempre entre barques, platges, encara és ara un bon mariner.
|
|