El desembre congelat confós es retira. Abril, de flors coronat, tot el món admira. Quan en un jardí d’amor neix una divina flor: d’una ro – ro – ro, d’una sa – sa – sa, d’una ro, d’una sa, d’una rosa bella, fecunda i poncella.
El primer pare causà la nit tenebrosa, que a tot el món ofuscà la vista penosa. Quan en una mitjanit, brilla el sol que n’és eixit d’una be – be – be, d’una lla – lla – lla, d’una be, d’una lla, d’una bella aurora, que el cel enamora.
Escrito por: Claudia
Periodista especialista en oci infantil i familiar amb més de 30 anys d'experiència en mitjans.