EL MOLÍ D’OLI DE COLLBATÓ, AL BAIX LLOBREGAT

La tradició olivarera i oliera de Collbató

El Centre d´Interpretació de l´Oli de Collbató,  es troba ubicat a l´antic trull del nucli medieval.

Mitjançant plafons, fotografies i peces diverses, moltes d´elles cedides pels pagesos del poble, s´explica la tradició olivarera i oliera de Collbató, des de l´Edat Mitjana fins els nostres dies.

Els visitants podran conèixer les dues varietats d’oliveres típiques de l’entorn de Montserrat: la vera i la palomar; l’evolució estacional de la collita; les màquines, les eines i els utensilis emprats per a treballar la terra i elaborar l’oli; la importància que aquest sector va tenir per a les economies familiars locals; les viscicituds que va experimentar el sector a finals del segle XIX; i els esforços que van fer els pagesos per modernitzar-lo, tot incorporant les novetats tecnològiques de l’època, com podien ser la premsa hidràulica i l’electricitat.

Una mica d’història

L’olivera és un arbre perennifoli que pot viure centenars d’anys. Li agraden els sòls calcaris i el clima mediterrani d’estius secs i càlids i hiverns suaus. A Collbató se’n conreen des de temps immemorials.

El Trull és l’establiment on s’elabora l’oli, que és el resultat de l’execució de la mòlta de les olives, que es fa amb el molí, i de l’espremuda d’aquesta pasta, que es fa amb la premsa.

PUBLICITAT

Entre els segles XV i XX, a Collbató s’han comptabilitzat vint-i-dos trulls. La majoria van estar en actiu entre mitjan segle XIX i primer terç del XX.

Fins a la dècada de 1920 es van fer servir els molins de pedra moguts per un animal que feia voltar la mola vertical, que girava i esclafava les olives que eren aviades damunt del jaç; i les premses de cargol o de racó, que eren màquines petites, de fusta, que exercien la pressió mitjançant un cargol que baixava per dalt i aixafava els cofins.

A final del segle XIX el sector oleícola mundial va entrar en crisi com a conseqüència de l’aparició d’altres olis vegetals i minerals, i dels llums de gas, que van ensorrar la demanda d’oli d’oliva.

La recuperació va arribar durant el primer terç del segle XX, amb la incorporació de novetats tecnològiques que van permetre optimitzar-ne el procés d’elaboració.

Cap el 1920 Josep Rogent, un hisendat local, va substituir el seu molí de tracció animal per un d’elèctric i hi va instal·lar una premsa hidràulica, passant així, a tenir el molí més modern de la vila.

El 1932, el Sindicato Agrícola de Collbató, va comprar l’edifici de l’actual molí, que havia estat un corral de bestiar amb una pallissa a la part superior; va electrificar l’antic molí de pedra i hi va instal·lar una premsa hidràulica, fabricada per la casa Baró de Tortosa. Aquestes màquines van estar en funcionament fins l’any 2005.

PUBLICITAT