EDUCANT DES DE LA FELICITAT

Canviem la manera de pensar!

Com a pares una de les nostres fites principals és que els nostres fills o filles siguin feliços.

Que la seva visió del món, els seus sentiments i la seva interacció social es fonamenti en l’alegria.

El primer pas per aconseguir aquest objectiu passa per preguntar-nos a nosaltres mateixos amb quins ulls mirem els nostres fills i des de quina perspectiva sentim la nostra pròpia vida.

Alguns consells pràctics per canviar algunes dinàmiques negatives:

a) Diàlegs interns de negatius a positius:

Negatiu:

Ostres, quin escàndol em va muntar la Carla (filla) al super. Quina vergonya! Aquesta nena és un desastre, no para quieta i no fa cas. Probablement tinc la culpa, perquè no vaig fer-li gaire cas i no sóc capaç de marcar-li els límits. Però clar, si a sobre el seu pare mai està a casa i quan ve no vol baralla. Així és impossible, no ens ensurtirem!

Positiu:

Ahir al super! Va ser dur. La gent havia de creure que la Carla era una maleducada. Estava molt esberada. Potser estava molt nerviosa i hagués estat bé parlar una mica amb ella abans d’entrar al super. El proper dia ho faré. Quan arribi el Joan (marit) parlaré amb ell i intentarem buscar diferents opcions.

Evitar ser durs amb nosaltres i no culpabilitzar-nos sinó mirar les diferents solucions pot canviar els nostres pensaments de negatius a positius.

b) “Hauria de” per “decideixo que”

Tenim una veu interior que ens marca les coses que hauria de fer i les que no hauria de fer per ser un bon pare o mare. Quan no és així, em sento decebut amb mi mateix.

Hauria de…

– Hauria de recollir la casa, està molt desendreçada, en comptes d’estar aquí jugant i perdent el temps.

– Hauria de cridat menys a la Marta quan m’enfado. Així no és manera d’educar-la.

Decideixo que o decideixo que no:

– Decideixo tenir la casa desendreçada per poder jugar una mica més avui amb el meu fill.

– Decideixo que no cridaré més a la Marta, i si no és així, parlaré tranquil·lament amb ella un cap m’hagi calmat.

Si som capaços de no ser durs amb nosaltres mateixos com a pares, serà molt més fàcil que eduquem als nostres fills des de la mateixa mirada.

Guardar