EXCURSIONS AMB NENS A COLLSEROLA

L’Àrea del Turó d’en Cors, un punt de partida per descobrir un entorn natural privilegiat.

Excursions amb nens a Collserola. Passejant pels camins del Parc de Collserola es té la sensació d’estar molt, molt lluny de Barcelona.

Fins i tot es fa estrany tenir una gran ciutat tan a prop i estar envoltat de tanta vegetació i espais boscosos. Doncs així és Collserola i molts barcelonins no en coneixen els racons que amaga.

PUBLICITAT

Us proposem una sortida molt amena i que té diferents variants, en funció de l’edat dels nens. La nostra proposta es pot fer perfectament amb criatures, però si són massa petites us proposem agafar la variant del bosc que us avancem més endavant, ja que l’excursió completa potser és massa llarga i hi ha trams de bosc a través potser una mica complicats si es tracta de nens i nenes menors de 5 o 6 anys.

Des del pàrquing de l’Àrea d’en Turó d’en Cors  (carretera de Vallvidrera a Molins) trobareu 2 camins: un cap a l’esquerra i un altre que s’enfila recte cap amunt.

Agafeu aquest segon. Tot passejant per aquest camí ample arribareu a una esplanada gran.

A partir d’aquí, la nostra passejada tira cap a la dreta, però si aneu amb criatures molt petites, potser millor agafar la variant del bosc que parteix d’aquí, cap a l’esquerra (aquesta via us portarà a través d’un bosc de pins fins a l’esplanada amb bancs que apareixerà cap al final)

Agafem el camí que baixa cap a la dreta (està marcat amb una petita indicació: PR-C 165 Sant Feliu i Bosc Gran). Veurem al cap d’una estona es torna més estret i abrupte. Anem seguint, tot baixant, gaudint de les vistes que ens ofereix el paisatge, una bona estona fins que arribem a un caminet pla que va a través.

Girem aleshores cap a l’esquerra. Veurem que ens rodeja una paisatge de pins amb matolls, típic del Mediterrani. Depenent de l’època de l’any, aquí hi podem trobar farigola, romaní, pinyes amb pinyons i fins i tot espàrrecs, si n’és el temps.

Al cap d’una bona estona, el camí farà una corba molt marcada i ens adonarem que la vegetació i l’ambient fa un canvi radical. Ens hem quedat amb la muntanya orientada  cap al nord i el paisatge així ho mostra: si ens fixem ara trobarem falgueres i fins i tot molsa; els pins han estat substituïts i ara l’ambient és molt més humit. És espectacular el canvi que ens ha fet l’entorn només amb 4 passes de diferència.
Continuem pel camí estret que se’ns dibuixa davant.

Quan portem una bona estona notarem que el camí comenta a fer una pujada molt suau. Al final arribarem en una esplanada molt gran on podrem aprofitar per descansar, menjar alguna coseta (si hem portat provisions) o organitzar algun joc per a la mainada (que deu estar cansada de caminar i necessita alguna altra activitat). Però descansar potser és la millor opció, ja que ara ens toca agafar el camí que marxa cap a l’esquerra i que fa una pujada força pronunciada.

A dalt de tot d’aquest trajecte ample i empinat, arribarem en un camí (camí de la carena): si mirem a la nostra dreta veurem Sant Pere Màrtir. Hem d’agafar aquesta via cap a la nostra esquerra per iniciar la tornada cap al l’origen. Però abans, no perdem la oportunitat de contemplar les vistes que es veuen des d’aquí de la ciutat de Barcelona!!! En un dia clar, es poden identificar perfectament els carrers i edificis emblemàtics de la ciutat. I al fons… el mar.

Aquest camí de la carena ens portarà, al cap d’una bona estona caminant, fins a una plaça molt gran, amb bancs (aquí arribaríem si a l’inici de l’excursió haguéssim agafat la drecera del bosc). Des d’aquí s’inicia el camí de retorn cap al pàrquing on hem deixat el cotxe (deixant Barcelona a l’esquena, seria el camí que surt en direcció contrària a la ciutat, cap a la dreta).

Aquesta és una excursió que, tranquil·lament i sense presses, podem allargar-la perfectament durant tot un matí de diumenge. Sense allunyar-nos de la ciutat ens donarà la sensació d’haver esta molt lluny de la capital.