CASTELL DE BENEDORMIENS, A CASTELL D’ARO-PLATJA D’ARO

El Castell de Benedormiens, orígen del poble de Castell d’Aro

El Castell de Benedormiens, és l’origen del poble de Castell d’Aro, apareix documentat per primera vegada l’any 1041, quan les autoritats religioses, els nobles i cavallers del territori lliuren al Monestir de Sant Feliu de Guíxols la custòdia del castell amb l’obligació de protegir dels atacs dels musulmans tota la Vall d’Aro.

PUBLICITAT

Al voltant del castell es va formant el poble, mentre que les masies més allunyades es fortifiquen i fins i tot s’edifiquen torres de defensa.

L’any 1462 el castell és incendiat amb motiu de la guerra dels remenses.

Una explosió accidental acaba de destruir la fortalesa l’any 1879. Actualment amb prou feines queden restes de l’antiga fisonomia de l’edificació.

Entre els segles XVII i XVIII s’hi fan obres de reforma.

L’any 1970 l’Ajuntament, propietari del castell, encarrega a l’arqueòleg gironí Miquel Oliva la primera restauració. Se’n conserva la part més antiga, del segle XI, que és la més propera a l’església.

La corporació municipal acorda, el 16 de setembre de 1971, incoar un expedient per a la declaració de Conjunt Històric Artístic a favor del nucli antic de la població: carrers del Carme, Hospital, Castell i Sol; inclosos el castell, l’església parroquial de Santa Maria, la plaça del mateix nom i el carrer Major.

L’any 1983, les sales del castell s’habiliten per fer-hi exposicions.

L’any 1995, el nucli antic de Castell d’Aro és declarat oficialment bé cultural d’interès nacional.

Al llarg del 1999 es realitzen al nucli històric diverses intervencions arqueològiques que posen al descobert les estructures defensives extra murs del castell com el fossar, excavat a la roca natural, el petit pont de pedra i la rampa d’accés a la porta.

A l’interior del fossar s’han trobat estructures de tipus industrial relacionades amb la metal·lúrgia.

La pèrdua de funcionalitat del fossar comporta la seva utilització per a altres usos a partir del segle XVI. Ara tindrà més una funció de palau-residència que de fortificació militar. A partir de la primera meitat del segle XVII l’espai comença a ser utilitzat com a cementiri parroquial.

Molt s’ha parlat sobre l’origen etimològic del nom que porta el castell: Benedormiens. L’historiador Pella i Forgas apunta dues possibilitats sobre el seu origen. La primera ens parla d’un origen àrab.

Entre els àrabs era famosa la família dels Benidorm, que va donar nom a alguns llocs de Catalunya i València. També ens parla de la possibilitat que sigui un vocable de l’Edat Mitjana que indicava la seguretat i repòs que trobaven al castell.

Actualment el castell de Benedormiens és seu d’importants exposicions i esdeveniments de la cultura tradicional del nostre municipi.

El castell té 5 sales que porten noms de personatges històrics relacionats amb la història del castell.

PUBLICITAT