Qui diu que les mates no són divertides?
Les matemàtiques són presents en tots els camps del coneixement científic: la biologia, la física, la química, la sociologia, l’enginyeria o l’economia tenen un fort fonament matemàtic i potser resulta molt més fàcil buscar on no està present.
Però les matemàtiques no són tan sols números i fórmules. El pensament matemàtic té múltiples vessants que es poden explorar, treballar i millorar mitjançant el joc.
Recorrent escoles arreu del país, ens hem adonat que hi ha una cosa comú a tots els nens i nenes, la curiositat i les ganes de resoldre reptes. La curiositat gairebé sempre hi és, però l’esforç d’intentar resoldre un repte demana que es tingui en compte que la seva dificultat ha d’estar al seu nivell i que l’hem de poder graduar segons el seu propi ritme d’aprenentatge.
Però no estem parlant d’exercicis!. Som especialistes en jocs i es tracta de passar-s’ho bé i la bona notícia és que hi ha un grapat de jocs que permeten fer això mentre aprenen, gairebé sense voler, conceptes matemàtics.
Alguns són nous, altres tenen milers d’anys. Alguns paga la pena comprar-los i altres els podeu fer a casa.
L’Awalé és un joc fantàstic per treballar el càlcul, et fas un fart de comptar i recomptar!… però no li digueu això al vostre fill o filla.
Podeu explicar que és un joc molt més que mil·lenari, d’origen africà, que hi juguen nens i adults per passar-s’ho bé, que té una base agrícola i que recrea el cicle de la sembra i la collita.
El podeu fabricar amb una caixa d’ous i uns quants botons o fent uns quants forats a terra i buscar unes pedretes.
I no em digueu que no teniu un joc de dames. No és el germà pobre dels escacs!
S’han hagut de dedicar centenars d’ordinadors i 18 anys per a provar que jugant de forma perfecta i sense cap error una partida sempre acabaria en taules…
Hi ha bilions de combinacions possibles. Jugueu i poseu en acció percepció espacial, estratègia, lògica, concentració, memòria… en un joc d’aparença senzilla.
També hi ha els puzzles o laberints lògics, en els quals se’ns donen unes premisses d’inici i hem de trobar com distribuir unes peces, com anar d’un lloc a un altre o quina seqüència hem de seguir per resoldre un problema.
Tots ells acostumen a ser progressius, és a dir, que el nivell de dificultat del problema el podem escollir i incrementar seguint el ritme que vulgui el jugador.
Amb alguns d’ells es pot començar a jugar a partir dels 4 anys: Archelino, Hoppers, Rush hour, Crazy office, Camelot…
I ara, per què no feu una partida?
