EL CASTELL DE CLARAMUNT, A L’ANOIA

Un dels 10 millors castells de Catalunya

El castell de Claramunt és el principal atractiu arquitectònic, històric i turístic de l’Anoia. Data del segle X, té una extensió de 5.404 m2 i es troba dalt d’un turó de 461 metres.

És un dels deu millors castells de Catalunya i el millor de la comarca de l’Anoia.

Per visitar-lo cal accedir-hi a peu (30 minuts a peu aproximadament).

PUBLICITAT

Aquesta fortificació forma part del Patrimoni de la Generalitat. Ha rebut el Premi “Catalunya Nostra” en la categoria de “castells públics” (premi que distingeix la proposta més destacada en la restauració de castells, adaptació a noves utilitats – conservant el seu caràcter original – i/o les accions destinades a dinamitzar cultural i turísticament el castell i el seu entorn).

Actualment és propietat de l’Ajuntament de La Pobla de Claramunt. Les seves muralles acullen algunes de les festes culturals i populars que s’organitzen al municipi. Una de les més multitudinàries és l’Aplec del Castell o de la Santa Creu, l’1 de maig. Els actes tradicionals, que s’organitzen des de la Comissió de Festes i l’Ajuntament, són un esmorzar, missa i benedicció del terme, i una ballada de sardanes.

Al gener l’entitat local la Llobreia organitza un dinar de cantaires i al juliol, un festival de música d’arrel tradicional que porta per nom Anoia Folk. Aquesta trobada musical es fa des de l’any 1997.

Al setembre, dins les Festes Culturals de Setembre que es fan al poble, el castell és l’escenari d’un concert de música antiga, inclòs dins el cicle “Música als Castells” que organitza la Fundació Castells Culturals de Catalunya.

Una mica d’història

El castell de Claramunt estava integrat dins el comtat de Barcelona i va ser una avançada del temps de la Reconquesta. La primera notícia d’aquest monument, que avui en dia encara conserva la fesomia de fortalesa i sentinella de la Conca d’Òdena, és de 978.

Els primers senyors del castell van ser els Claramunt, entre el segle X i principis del segle XIV. El 1306 els Claramunt van traspassar el seu senyoriu als Cardona. Posteriorment, al segle XVII, el castell es va convertir en centre comarcal del domini dels Cardona-Medinaceli damunt les terres de la Pobla i la Torre de Claramunt, Carme, Castellolí, Òdena, Orpí, Jorba, Santa Margarida de Montbui, Rubió i Vilanova del Camí. Els Cardona-Medinaceli van ser els últims senyors feudals del castell, que el van regentar fins el segle XIX quan va quedar del tot abolit l’Antic Règim.

Al llarg de tots aquests segles, el castell de Claramunt ha estat testimoni de les diferents èpoques històriques i en algunes ocasions ha viscut moments difícils. L’any 1463, durant la guerra entre la Diputació del General i Joan II, la fortificació va partir una de les principals destruccions, però els comtes de Cardona la van reconstruir. L’any 1714 el castell va ser víctima d’una nova destrucció, tot i que no va ser tan important com l’anterior, en aquesta ocasió a mans de les tropes de Felip V. Durant l’última guerra carlina, el castell va ser fortificat per darrera vegada, tot i que feia molts anys que no tenia un ús militar.

PUBLICITAT

El 1913 les terres de la muntanya de la fortificació van ser adquirides per Enriqueta Miquel i Mas. Els seus pares, Antoni Miquel i Costas i Balbina Mas i Santacana, van pagar el 1915 unes obres per aturar la desfeta de la fortalesa i es va obrir una carretera per fer-la més accessible. El 1926, Antoni Miquel i Costas va rebre el títol nobiliari de marquès de la Pobla de Claramunt, atorgat pel rei Alfons XIII.

El 1974 el castell de Claramunt va passar a ser propietat de l’Estat espanyol, que el 1981 el va transferir a la Generalitat de Catalunya. A finals de 1996, l’administració autonòmica signa un conveni amb l’Ajuntament pel qual aquest es fa càrrec de la gestió de la fortificació.

Al llarg dels anys s’han portat a terme diverses obres de restauració que l’han convertit en una visita obligada per a qualsevol persona que vulgui conèixer la zona. La intervenció més important es va realitzar entre l’agost de 1992 i l’octubre de 1995. Les obres, finançades per la Generalitat de Catalunya, van suposar la consolidació i neteja del monument i l’habilitació de la instal·lació elèctrica

El 1997 l’Ajuntament, després del traspàs de la gestió per part de l’administració autonòmica, va pavimentar el camí d’accés i va fer arribar l’aigua i el llum. Va ser el juliol d’aquest mateix any quan la fortificació es va obrir al públic.