La Ruta de l’aigua de Forès, a la Conca de Barberà
Ruta de senderisme entorn a la importància de l’aigua i per fer en família.
A Forès no va arribar l’aigua corrent a les cases fins a la dècada dels seixanta del segle XX. Fins llavors, els habitants de Forès havien d’anar a buscar l’aigua a les fonts o als pous i fer ús dels safareigs o de les basses situades a redós del poble.
PUBLICITAT
Aquesta ruta convida a caminar pels espais més propers que els vilatans freqüentaven entorn de l’aigua i que ara formen part del paisatge i l’arquitectura popular de Forès, com són: el rentador de baix, la bassa del pla de la Bassa i la font i safareig de Sant Miquel.
Aquesta ruta te fortes baixades i fortes pujades amb el paisatge característic i espectacular que ofereix Forès.
S11 – RUTA DE L’AIGUA A FORÈS
Punt d’inici i final: Plaça del Mirador de Forès
Distància: 4,790 km
Durada: 2 h i 30 min
Dificultat: Mitjana baixa
Desnivell acumulat: 206 m de pujada i 206 m de baixada
Altitud mínima: 696 m i màxima: 860 m
Època de l’any: Tot l’any
Itinerari: Circular
Itinerari senyalitzat: Senyals de l’Ajuntament de Forès de la ruta de l’aigua, senyals del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i marques blanques i vermelles de GR (Gran Recorregut) corresponents al GR171-1 del Fonoll al coll de Forès per Sant Pere de Savella, del GR171 el tram que va de Vallfogona de Riucorb a Forès i del GR175 La Ruta del Cister.
DESCRIPCIÓ
0,000 km (860 m). Plaça del Mirador de Forès.
Ens situem mirant el plafó interpretatiu de l’entorn i prenem el carrer Major que surt a la nostra esquerra fins a arribar a la plaça de l’Església.
0,130 km. Església parroquial de Sant Miquel.
Ens trobem just savant del portal dels homes i l’absis.
Voregem l’absis fins a l’encreuament. Passem per davant del cementiri annex a l’església.
0,210 km. Encreuament. Baixem pel carrer de la la Raval a la nostra dreta. Més endavant continuem pel carrer de l’Orient fins a arribar al raval dels
Cavallers.
0,550 km (812 m). Encreuament, pal de seguiment. Arribem al raval dels Cavallers. Senyal dels senders GR171-1 i GR175. Deixem a l’esquerra el camí que porta a la Creu de Rocafort i continuem per la dreta. Alcem el cap i veurem Forès dalt del cim.
0,640 km. Senyal del rentador de baix. Agafem el petit senderó marcat pel pas de la gent i que surt a la nostra esquerra. Baixem fort fent ziga-zaga fins a arribar a una cruïlla de camins. Tot el tram està marcat amb petites rodones de color vermell fins al rentador.
0,800 Km. Cruïlla de camins, fita. Seguim pel sender de l’esquerra marcat amb una fita de pedres i entrem en un petit pinar. El camí és ample i planer.
1,030 km. Senyal del rentador de baix. El camí baixa suaument fins a arribar al rentador.
1,230 km (722 m). Rentador de baix. Ens situem d’esquena al rentador mirant cap a un camp de sembrat molt ben cuidat. El voregem per la dreta fins a trobar el camí per on continuarem fins a arribar a un encreuament. Compte amb el sembrat.
1,490 km. Encreuament, senyal del rentador de baix i enllaç amb el GR171-5. Arribem a una pista, anomenat camí dels Revollets. Enfilem amunt sense desviar-nos. Forta pujada.
1,610 km. Encreuament, senyal del rentador de baix. Deixem a l’esquerra un camí que baixa i continuem pel camí principal amunt.
2,430 km. Encreuament, senyal del rentador de baix i pal indicador. Deixem a l’esquerra el camí que baixa fins a la carretera T-222, i seguim les indicacions a Forès del GR171-5. Fort tram de pujada.
2,530 km (776 m). Plaça de la Bassa del Pla, senyals i enllaç amb diferents senders. Arribem a la bassa del Pla, restaurada recentment, que s’utilitzava com a abeurador del bestiar del poble. Aquí es troba la creu de terme de la bassa, una zona amb gronxadors, la parada de bus i la bàscula. Voregem la bassa per l’esquerra i prenem el camí del Mas del Nou seguint les indicacions al Fonoll pel GR171 i a la font i safareig de Sant Miquel. El camí és planer i transcorre entre grans camps de conreu.
3,330 km. Encreuament, senyal de la font i safareig de Sant Miquel. Deixem el camí principal i enfilem amunt pel camí de la dreta. Forta pujada.
3,750 km. Encreuament, senyal de la font i safareig de Sant Miquel. Ens desviem del camí principal uns 200 m a l’esquerra en direcció a la font i el safareig de Sant Miquel, antigament anomenada font de Dalt.
3,940 km (797 m). Font i safareig de Sant Miquel. font d’aigua potable que encara conserva uns rentadors on antigament es rentava la roba. Antigament proveïa d’aigua el poble. La font té una imatge policromada del Sant que li dóna nom realitzada en rajoles pels ceramistes de la vila: Cal Pots. Al gibrell de la font hi ha gravada la data 1777 que segurament correspon al moment de construcció de l’actual estructura. Modernament es va substituir la canella originària per una moderna aixeta que es va traslladar als peus del mur de fons de la font.
Durant aquests darrers anys, l’Ajuntament ha efectuat diverses intervencions per tal d’habilitar l’espai i l’ha transformat en una àrea de lleure privilegiada per gaudir d’unes esplèndides vistes a les terres de Lleida emmarcades pels Pirineus.
Desfem camí fins a l’encreuament.
4,130 km. Encreuament, senyal de la font i safareig de Sant Miquel. Continuem el camí, dit dels Llorers, amunt en direcció al poble fins a arribar
a dalt del pla.
4,420 km (840 m). Encreuament. Passem per davant d’uns contenidors i continuem pel segon camí de la dreta en direcció al poble.
4,510 km. Cruïlla de camins. Seguim la indicació cap al Mirador i refugi i àrea de lleure.
4,660 km. Encreuament, carrer del Vent. Seguim pel carrer del Vent que ens portarà a la plaça del Mirador on finalitza aquest recorregut.
MÉS INFORMACIÓ
La ruta de l'aigua de Forès
Comarca:
- Conca de Barberà
- Latitud i Longitud:
- 41.4934070, 1.235190
Més informació
Com arribar-hi
Des de Montblanc, hi ha dues opcions: per la carretera d’Artesa de Segre, continueu per la C-14. Travesseu Solivella i un cop deixeu l’enllaç a Vallbona de les Monges, a mig coll de Belltall, enllaceu amb la T-233 en direcció a Forès i Sarral. Més endavant, continueu per la T-222. O bé, també, per la carretera d’Artesa de Segre, continueu per la C-14 fins a la Guàrdia dels Prats i enllaceu amb la C- 241 en direcció a Igualada i Santa Coloma de Queralt fins a Sarral, on enllacem amb la T-233, en direcció a Tàrrega, i més endavant amb la T-222.Llocs d'interès
- Església parroquial de Sant Miquel. És un edifici romànic i gòtic dels segles XII i XIV, amb planta d'una sola nau. En afegir-se, al segle XIV, dues capelles laterals, aquestes han donat lloc a una falsa planta de creu llatina. Destaquen les dues portes: la de les dones que està decorada amb quatre columnes per banda, timpà esculpit i semicercle d'amples dovelles; i la porta dels homes, que és més sòbria i és una obra arcaïtzant. Sobre seu s’alça el campanar, bastit sobre la mateixa volta de creuer és considerat el campanar més alt de tota la Conca de Barberà. S'hi conserva una fidel reproducció policromada d'una imatge gòtica (1324) de la Mare de Déu de la Salut.
- El mirador. La seva privilegiada elevació fa de Forès el mirador natural de la Conca de Barberà, amb una esplèndida vista de tota la comarca i de bona part de la veïna, la Segarra. La serra de Montserrat sembla a tocar i, si el dia és clar i l'hora de matinada, hom pot admirar el Montseny i albirar el mar per l'estret del coll de Cabra. Si ens situem a la part nord del poble, la visió de les terres de Lleida queda emmarcada pels Pirineus fins allí on allarga la vista. A la plaça del Mirador, hi trobem un conjunt d’arcades gòtiques, per on antigament passaven carrers que comunicaven amb la part del nucli més antic, i un cup de vi.
- Creus de terme. Les creus de terme delimitaven els termes de les poblacions i sempre es situaven al costat d'un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població en qüestió. A Forès, antigament, hi havia tres creus de Terme, tot i que ara se'n conserven dues: "la creu de la bassa" situada a l'entrada del poble venint des de Passanant, Solivella o Sarral i "la creu de Rocafort" ubicada a la carretera venint des de Conesa.
- Esteles discoïdals. Situades al cementiri, s'implanten a partir del segle XI i XII i tenen la funció de senyalització d'un enterrament, encara que aquesta no sigui l’única finalitat a què podien ser destinades, ja que alguna vegada, i segons la història, les podem trobar recordant un fet o per assenyalar que en aquell indret hi ha hagut alguna activitat remarcable.
- Àrees de lleure. Hi ha dues àrees: la del Clos del Rector de Forès, des d’on es pot gaudir de les magnífiques vistes als Pirineus, i la font i el safareig de Sant Miquel.
