LA PUNTA DE LA MÓRA, A ALTAFULLA

Un impressionant espai natural al costat d’Altafulla: cales precioses envoltades de natura i boscos típics del Mediterrani.

Punta de la Móra. Si esteu per la Costa Daurada, us proposem anar a una zona costanera atípica d’aquesta part del país, i que recorda molt a les cales de Menorca.

PUBLICITAT

Normalment, per arribar a les platges o cales més boniques, s’ha de caminar una bona estona enmig de boscos típics del Mediterrani. Aquest camins, tot i que es recorren amb la finalitat d’arribar a la platja, es mereixen per si sols un especial interès.

La nostra proposta és anar a la zona de la Punta de la Móra, un espai declarat d’interès natural.

La part boscosa:
Punta de la Creueta, Bosc de la Marquesa i Punta de la Móra.

Aquí hi ha instal.lats boscos de tipus mediterrani, com les pinedes de pi blanc i pi pinyoner, que arriben sobre el roquissar de la costa, a tocar de l’aigua, tot creant un paisatge peculiar i preciós de la façana marítima. Aquests boscos es fonen a la part més interior amb zones poblades per alzines. També hi ha plantacions d’oliveres que adornen el paisatge, convertint-lo definitivament en una mostra de la vegetació del Mediterrani.

A tocar del mar:
El Roquissar, Cala Fonda i els Calabecs o Platja de la Roca Plana.

Resseguint els camins (n’hi ha varis que sembla que es bifurquin creant vàries direccions, però tots acaben conduint al mateix lloc) anirem recorrent la part de costa uns metres cap endins. Durant tot el camí ens acompanyarà el cantar eixordador de les cigales.

Us proposem arribar fins a dues de les cales: la Platja de la Roca Plana i la Cala Fonda, les dues ben diferents i precioses alhora.

Des de l’accés a la zona, caminarem pel camí principal fins que trobem a mà dreta una entrada cap al bosc (veureu que hi ha una fletxa pintada que indica el camí a seguir.

Atenció, aquesta podríem dir que és la única indicació a la qual hem de fer cas.

Al llarg de tota la caminada trobarem algunes fletxes pintades a terra, roques o arbres, però aquestes no indiquen pas el camí cap a les cales).

Quan ja portem uns 10 minuts caminant des del inici, arribarem fins a un encreuament de camins (si mirem a ma dreta veurem un prat d’oliveres, i si mirem a l’ esquerra, al fons, ja podrem divisar el mar, entre els arbres).

Si volem anar a la Platja de la Roca Plana podem iniciar el descens cap al mar, bosc a través, resseguint tímids camins que s’insinuen entre la vegetació, o bé continuar pel camí principal per on anàvem uns 10 o 12 minuts més endavant. Aleshores trobarem una esplanada a ma esquerra.

Aquest camí que aquí s’inicia cap a l’esquerra ens portarà directament a la Roca Plana.

Si volem arribar a Cala Fonda (també coneguda popularment com la “waykiki”), hem de continuar pel camí principal uns 9 o 10 minuts. Davant nostre, trobarem un gran pi amb una copa molt ampla. Aquí haurem de prendre el camí que surt cap a l’esquerra durant uns 9 minuts fins arribar a la cala.

Com el seu nom indica, la Cala Fonda queda com enfonsada, per tant l’últim tram serà una mica més complicat ja que haurem de salvar un desnivell important (és el tram més difícil si anem amb nens molt petits). L’arribada a la platja és espectacular!

En els dos casos, realment sembla que estiguem en unes platges verges i alliberades de l’explosió turística de la costa. L’entorn natural és espectacular i això fa que en aquestes platges s’hi practiqui el nudisme habitualment. Pels més petits, les platges de sorra fina seran la recompensa final després de l’excursió.

Guardar