Sortir amb nens, l'agenda setmanal d'activitats familiars més completa de Catalunya!

L’AUTOESTIMA DURANT LA INFANTESA
L'autoestima durant la infantesa

L'autoestima és la idea que tenim sobre la nostra pròpia vàlua com a persones.

Sentir-se essencialment còmode dins d'un mateix, acceptar-se tal com un és i estimar-se sense condicions és essencial per a la supervivència psicològica i per a la salut mental de l'individu.

Aquesta és una de les nostres responsabilitats com a pares i educadors, ja que nosaltres som els seus primers referents i de qui rebem aquests missatges en positiu o negatiu.

1. COM ES FORMA L’AUTOESTIMA

A) L'autoestima es va desenvolupant a través de les experiències per les quals els nens van passant

B) Si estan amb persones que no els accepten tal com són o que els posen condicions per estimar-los, disminueix la seva l'autoestima. No vol dir que no es posin límits o es corregeixin actituds, però es pot fer sense atacar l’autoestima.

C) La baixa autoestima està relacionada amb formes distorsionades de pensar sobre un mateix, per norma, sempre des d’un prisma de negativitat (“no ho se fer, sóc un desastre” en comptes de “això em costa més que altres coses”)

2. QUE PODEM FER PER POTENCIAR L’AUTOESTIMA DELS INFANTS?

a) No ridiculitzar-los, ni burlar-nos de les seves actituds fatxendes o fantasioses.
En la primera infantesa hi ha una tendència inconscient a posar-los en ridícul, censurar-los o riure d’ells. Arrelem un sentiment de vergonya i ridícul. Si hem de cridar l’atenció, millor fer-ho en privat. Si no és possible, també podem dir:
“ara estem parlant nosaltres i necessitem poder acabar la conversa”

b) Els nens necessiten rebre lloances abundants i incondicionals, independentment que els resultats dels seus esforços siguin reeixits o no.

c) Proposar tasques de dificultat moderada que puguin fer amb èxit.
Poden ser tasques a casa (portar plats, portar les estovalles...). Els fa sentir-se importants i que col·laboren a casa.

d) Cal mostrar-se sorpresos i impressionats per les seves gestes. (sense exagerar).

e) Evitar les etiquetes. Quasi sense adonar-nos etiquetem els nostres fills quan tenen aquesta edat i mostren comportaments que nosaltres cataloguem:

“Com està el teu nen?”, ens pregunten.

“Ja saps, és un “trasto”, contestem, moltes vegades davant d’ell.

 

.

 

Feliciano Garcia

Docent, Tècnic en Educació Emocional. Teràpia familiar. Format en Constel·lacions Familiars.

Contacte

Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

FACEBOOK