COM TREURE ELS BOLQUERS DURANT EL DIA?

Canviar el bolquer per l’orinal…

Per tot pare o mare, decidir el moment de treure els bolquers, sol ser un moment de dubtes i dificultats. El bon temps ens ajuda a decidir-nos a treure el bolquer al nostre fill o filla.

En general, s’aconsella que aquest pas es faci a partir dels 18 mesos de les nenes i dels 24 mesos dels nens. Això només són dades aproximades. Aquesta diferència es deguda a que el Sistema Nerviós Central de les nenes madura més ràpid que el dels nens. No podem oblidar que cada  infant és únic i no per això serà millor o pitjor.

Hem de fer un esforç i entendre el control dels esfínters com un aprenentatge que haurà d’anar adquirint poc a poc. Segons Bragado, per a que els nens puguin arribar a aguantar l’orina, hauran d’assolir les següents fites:

• Tenir consciència de la necessitat d’orinar o defecar.
• Iniciar voluntàriament   els esfínters.
• Ser capaç d’inhibir-los.
• Saber endarrerir-los.
• I per últim, la inhibició voluntària dels processos d’eliminació automàtics.

És important, tenir en compte, que per aprendre tot això, primer, s’hauran d’embrutar moltes vegades.

No serà fins als 4 o 5 anys, quan la majoria d’infants aconsegueixen el control voluntari dels esfínters.

Els nens acostumen a controlar primer les ganes de defecar que d’orinar, sent l’última adquisició la inhibició voluntària de l’orina durant la nit.

L’enuresi nocturna és el problema més ampli de la majoria de nens i nenes que tenen alguna dificultat amb els processos d’eliminació. La retenció del pipí a la nit és l’última adquisició que s’aprèn. Per tant, tot i que comenceu a treure’ls-hi el bolquer, és convenient que espereu una mica fins a treure-li durant les nits.

Abans de treure el bolquer, és important que el infant es vagi familiaritzant amb l’orinal.

Sovint ens trobarem amb pors que el infant haurà d’anar superant mica en mica. Per això és molt important que des del primer moment desmitifiquem totes les històries que el nen pugui generar al voltant de l’orinal. Fins i tot, en alguns casos, es fa necessari una explicació sobre el funcionament d’aquest amb paraules molt planeres.

D’altra banda, hi ha petites coses que us poden ajudar a que aquest procés de canvi us sigui més fàcil:

• Al sortir de casa, no oblideu agafar mudes de recanvi. És fàcil que se’ls hi escapi el pipí quan sou fora de casa.
• Quan sortiu de casa, podeu prendre un orinal petit. Actualment existeixen de molt petits que podreu carrega a la mateixa cistella del cotxet. Orinals no hi ha a tot arreu i al principi l’espera serà molt difícil d’assolir.
• Pregunteu al vostre fill, cada 1 o 2 hores, si té ganes d’anar al vàter. Vosaltres coneixeu més que ningú als vostres fills, acabareu sabent quan s’està fent pipí només mira’l. Sovint us diran que no, però és convenient convidar-los a intentar-ho.
• Pareu especial atenció després de la ingesta de líquids.
• Existeixen protectors de llit que podeu utilitzar quan el nen estigui assegut a la cadireta, així evitareu feina extra.
• Si voleu començar a treure el bolquer a les nits, existeixen uns llençols impermeables i que deixen respirar la pell. Us aniran molt bé per no mullar el matalàs.
• És molt important que no els rondineu quan se’ls escapi. Això faria que perdessin la motivació. En canvi, és molt important que els feliciteu quan facin pipí a l’orinal o us ho demanin.

Hi haurà dies que us vindran ganes de torna’ls-hi a posar. No ho agafeu com la norma o cada cop serà més difícil el procés. Als infants els costa aprendre aquests hàbits i si els poseu un dia sí i un dia no, encara els costarà més.

Us animo a que us atreviu a treure el bolquer als vostres fills i filles que estan en l’edat d’iniciar aquesta pràctica.

Recordeu que és un procés molt lent i que cada infant és diferent.

Sort amb els canvis!

Cristina Jiménez Aguilera, Núm. col·legiada 18734